|
|
|
Pòrtic
Iniciar un nou any convida a mirar endavant, als dotze mesos que ens esperen i que configuren el 2012. Sovint, els auguris que ens fem expressen desigs de felicitat i de pau, però de fet tothom pensa per dintre què ens espera i com durem a terme els projectes i anhels. El futur és sempre una mica incert. I, malgrat tot, l'esperança acompanya els qui des de l'Evangeli de Jesús ens esforcem a treballar perquè creixin el gruix d'humanitat, l'esperit de concòrdia i la densitat espiritual, de cada un i de tots plegats. És aleshores que es poden consolidar algunes certeses en forma de línies mestres, de direccions prioritàries que afaiçonaran el nostre itinerari evangèlic i eclesial. Un bisbe ens parlaNadal 2.0 en temps de crisi
En la nostra societat tecnològica sovint se sent parlar de les webs 2.0. Com comprendran, no sóc expert en aquests assumptes. Només tinc un bloc, que em serveix per sentir-me més a prop de la meva gent. M'alegro quan els trobo personalment en les meves anades arreu, admiro tantes coses bones com fan i procura compartir-ho modestament amb tothom per aquest mitjà. Conec, doncs, rudiments d'aquest món d'internet, i sento que els entesos associen el terme 2.0 a llocs web on els usuaris poden interactuar i col·laborar, no limitant-se a ser col·laboradors passius. Diuen els experts que amb aquesta cooperació, normalment no remunerada, els continguts poden millorar en qualitat. Reclinats sobre el pit del SenyorEl prevere i l'encarnació
Durant el Temps de Nadal hem meditat i contemplat els misteris de l'encarnació i naixement del Fill de Déu: en Jesucrist, Déu ha assumit la nostra naturalesa i totes les realitats humanes sanant-les i redimint-les. La seva humanitat ha estat el vehicle que ha fet possible que la vida divina s'hagi vessat sobre nosaltres. Rentar els peusPreveres al servei del naixement de la fe (I)
Dins del conjunt de ministeris i de serveis, per mitjà dels quals l'Església porta a terme la seva missió evangelitzadora, ocupa un lloc destacat el ministeri de la catequesi. Es tracta d'un servei realitzat de manera conjunta per preveres, diaques, religiosos i laics en comunió amb el bisbe, els quals el fan de manera diferenciada segons la seva particular condició en l'Església. [cf. Directori General per a la Catequesi (DGC),219]. Al servei de l’altar
Sobre la identitat del prevere
Avui sentim a dir: «A tal bisbat, l'edat mitjana dels preveres és de tants anys». I davant aquestes dades hom es qüestiona sobre el futur, i l'entreveu amb força incertesa. I es pregunta: què passa? ¿Per què manquen candidats al presbiterat en tants indrets de la nostra vella Europa? Anunciar la Paraula
L'atractiu de Jesús (Jn 6)
La noia de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) que hi treballa d'alliberada està preparant una jornada de formació per a iniciadors. Em pregunta on es troba el text que diu que el Pare atreu tothom cap a Jesús. Ho busquem. Trobem Jn 6,44.65: «Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu.» «Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.» Uns dies més tard li demano, a l'alliberada, que em suggereixi un evangeli per comentar. És per a capellans. I sense pensar em proposa l'episodi del pa de vida. Seguint el seu consell busco en el capítol 6 de Jn tot allò que l'evangeli mostra d'un Jesús atractiu. Presents com el llevatRebrots d'anticlericalisme
Dies passats, just abans de les darreres eleccions generals, a la façana de la Casa Sacerdotal, a la ciutat de Vic, aparegué un grafit que feia temps que no havíem vist. Amb una cal·ligrafia acurada i amb traç vigorós, propi d'una mà jove i ferma, hom havia escrit de manera anònima: «L'única Església que il·lumina és la que crema». Com diuen els francesos, déjà vu, res de nou. Però la frase en qüestió és d'aquelles que, així que la veus i en el lloc on la veus escrita, activa d'immediat la reflexió, sobretot si entens que d'alguna manera o altra t'afecta per la teva condició de cristià, de membre de l'Església i de prevere. Més informacióDeixebles de l’EvangeliAvui la Verge apaga la set d'Adam
En l'ofici bizantí de Nadal es recullen troparis de diversos himnògrafs dels segles VI-IX. El cànon de l'oració del matí és de Cosbme, bisbe de Maiouma a Gaza des de 734 (va néixer a Damasc cap a l'any 675 i va morir el 752). Germà adoptiu de Joan Damascè, va ser com ell un acèrrim defensor de la veneració de les icones.
Encíclica "Sacerdotii nostri primordia" del sant pare Joan XXIII en el I centenari de la mort del Sant Rector d'Ars Més informacióJo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor (Jn 10,14-16)Més informació |
Més informació i consultes a : elbonpastor@hotmail.com