Presents com el llevat

El dret subsidiari de Catalunya segons la doctrina social de l'Església

En aquests moments greus de país, Catalunya necessita ésser atesa en les necessitats de solvència econòmica en ordre a les seves aspiracions de societat del benestar, de progrés industrial, social i cultural i, en conseqüència, cal que sigui plenament respectat el seu dret subsidiari que li pertany en justícia i que ha demanat pacíficament i democràticament a través de l’actual Estatut d’Autonomia, el 18 de juny de 2006.La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia, interpretats amb generositat política, fan possible que Catalunya pugui disposar d’un Concert econòmic que no perjudiqui greument les finances dela Generalitat.

Al servei de l’altar

.

.

Un sol cor i una sola ànima

Originalitat del judici cristià

Podem dir que la condemna dels actes de violència i vandalisme que es van produir recentment a Barcelona és unànime. Els diferents partits, estaments, associacions i àmbits culturals els han denunciat com a intolerables. En algun cas, més enllà de la petició de reforma del codi penal i de la seva aplicació en el sistema penitenciari, hi ha hagut alguna veu que demana reflexió sobre les causes familiars, educatives i mediàtiques que puguin explicar el naixement d'aquestes actituds en joves d'avui, de vegades pertanyents a classes acomodades. Tota aquesta àmplia gamma de judicis i diagnòstics és en general compartida. Només potser alguns brots d'ideologies anàrquiques o nihilistes pretenen desmarcar-se’n i justificar una tal «revolució cultural», que té diversos antecedents en els temps moderns. Els representants de les diverses Esglésies i sobretot del catolicisme participen en aquest unànime rebuig i condemna. Les declaracions no han faltat.

Reclinats sobre el pit del Senyor

Als 50 anys de prevere

El mes de novembre, si a Déu plau, celebraré els 50 anys de prevere, i d’aquí que l’apunt que us ofereixo en els dos articles que m’han demanat sobre l’espiritualitat del capellà serà testimonial i així m’ajudarà a recordar amb agraïment el do de la vocació i el camí que porto fet amb els preveres del meu presbiteri i les comunitats que m’han estat encomanades.

Anunciar la Paraula

La dona adúltera

Aquest és un fragment de l’evangeli de Joan d’una gran bellesa, en què l’evangelista ens presenta l’actuar de Jesús davant del pecat, i ho fa amb una finesa tant psicològica com espiritual sublim. Davant del pecat, Jesús ens mostra com cal actuar, de la mateixa manera que ens mostra les actituds equivocades davant la falta del germà. Analitzem aquest text pas a pas.

Rentar els peus

L'esplai i la seva dimensió evangelitzadora

Cap a finals dels anys vuitanta vaig entrar com a monitor a l’esplai de la meva parròquia de l’Hospitalet de Llobregat. En aquell temps tots els monitors eren membres actius de la parròquia; gràcies a ells vaig aprendre uns quants criteris bàsics sobre el món de l’esplai en les seves dimensions educadora i evangelitzadora, que sempre m’han acompanyat i m’han estat vàlids al llarg dels anys i que ara ho continuen sent. A tall de resum són els següents: Que l’esplai és una acció educativa de primer ordre i que l’esplai és un instrument evangelitzador. És sobre aquest segon aspecte que intentaré fer algunes aportacions.

Un bisbe ens parla

Conèixer Jesucrist

En cristià tenir fe és creure en Jesucrist, Paraula eterna de Déu, Fill en qui es complau Déu Pare, que ens ha merescut el do de l’Esperit Sant i en el seu nom tenim vida en plenitud de sentit i de goig.

Hem vist, hem llegit

Francesc Grané, Aliment per al desig infinit

En primer lloc em plau posar en relleu una colla de raons per les quals certament val la pena de recomanar la lectura d’aquest llibre.

És una obra fruit d’un autor que pertany a una generació com la meva, nascuts a la dècada dels anys 60, que, atès com ens ha marcat positivament el creixement en la fe cristiana i tot el que hi ha en joc en la transmissió eclesial de la fe, sentim el goig i el deure de l’anunci explícit del Crist,  tenint molt presents les circumstàncies del nostre context social, marcat més per una gran ignorància religiosa i nihilisme light que no pas per una simple secularització.

Deixebles de l’Evangeli

Sant Francesc d'Assís i l'obediència perfecta

Sant Francesc és una d’aquelles figures en qui cadascú sol projectar-hi els seus propis ideals. Tot i ser un dels personatges més ben documentats de l’Edat Mitjana, el seu grau de popularitat no es correspon amb el coneixement que la gent realment té d’ell. Avui, que disposem des de fa temps de bones edicions crítiques dels seus escrits, traduïts també al català (va ser el primer volum de la col·lecció Clàssics del Cristianisme), podem redescobrir en ell algú sorprenent. El sant Francesc dels escrits (i de les biografies antigues) està molt lluny dels tòpics sobre una mena de hippy avant la lettre ensucradet i beneitó que a vegades ens hem pogut formar. També està lluny del revolucionari transgressor que dóna l’esquena al món feudal i obre el camí de la modernitat que alguns defensen. El sant d’Assís es mostra en els seus escrits com un home amb una intuïció teològica acurada i entusiastament catòlica, i amb una capacitat de discerniment dels camins de Déu en l’ànima humana veritablement excepcional.