Presents com el llevat

Sortir de la crisi econòmica, però per anar on?

Arreu se sent parlar de la crisi econòmica, i les seves conseqüències, petites i grans, es fan notar en pràcticament tots els sectors de la societat. Tots hem quedat atrapats en la crisi econòmica i ningú no sap, pel que es veu, com en sortirem malgrat la cancellera Merkel i el president Sarkozy venguin optimisme. «Merkozy ven optimisme», es llegia recentment en una portada de diari.

Ara que les coses van malament econòmicament, uns i altres fan la llista pública dels errors comesos: que s'ha viscut per sobre de les pròpies possibilitats; que s'ha malgastat a desdir; que s'han fet hipoteques que ja es veia a venir que no es podrien pagar; que, en molts casos, s'ha estirat més el braç que la màniga; que no hi ha hagut moderació salarial; que el consum ha estat desenfrenat; que s'ha divinitzat el mercat i s'han oblidat les persones; que el model econòmic ha generat exclusió social; que s'han construït més pisos dels que necessitàvem; que les promeses de l'Estat del Benestar han fracassat, etc...

El temps de vaques grasses, doncs, s'ha acabat per a molta gent i, segons alguns dels estudis que s'han fet, la llista de gent que en queda directament afectada és llarga: famílies amb ingressos reduïts, persones grans i joves, petits i mitjans empresaris, treballadors autònoms, pagesos i ramaders, població immigrant... i les taxes de desocupació augmenten, els índexs de pobresa extrema i moderada també, i l'activitat econòmica no es refà.

Els fidels cristians, laics, preveres i religiosos, no podem restar aliens a tot el sofriment físic i moral que comporta i comportarà aquesta situació. Per això, en aquests moments, cal desvetllar més que mai la nostra sensibilitat per captar l'existència de situacions de necessitat o de pobresa i activar la nostra capacitat de ser solidaris. Endemés, deu ser un bon moment per a reflexionar -i ajudar a reflexionar-  sobre quina mena de vida ens convé portar, hi hagi o no hi hagi crisi econòmica. Tant de bo que sortim de la crisi econòmica com més aviat millor, i amb el menys possible de danys per als més vulnerables. Però hi ha una pregunta preocupant: Sortir de la crisi econòmica, sí, però per anar on? Per a tornar al lloc que érem abans? Escoltant les persones, s'endevina que hi ha com una enyorança de la bonança econòmica dels temps passats, com si els temps passats haguessin estat bons, econòmicament parlant, per a tothom, i com si la situació actual fos simplement un accident passatger. Com han explicat molt bé un grup de jesuïtes amb motiu de la presentació del document «Crisi prolongada, solidaritat reforçada», en l'actual crisi econòmica hi ha dues dimensions que no poden ser tractades igual: hi ha una crisi estructural del sistema i una crisi conjuntural que és fruit de la situació del moment. El problema, segons sembla, està en la crisi estructural del sistema econòmic, que genera el daltabaix que estem patint. Certament cal buscar solucions tècniques, acompanyades de criteris ètics. Però, al mateix temps, hi ha d'haver per part de tots, i a nivell personal i social, una redefinició del nostre estil de vida. I, des de la perspectiva cristiana, s'imposa emprendre una conversió personal i comunitària que ens condueixi a portar una vida digna, però molt més senzilla, sense enyorar «les cebes d'Egipte» i sense oblidar-nos mai dels qui, amb crisi o sense crisi econòmica, ho passen més malament. En serem capaços?

Un text del Concili Provincial Tarraconense, que les circumstàncies actuals posen a primer pla de l'actualitat,  i unes paraules de Joan Pau II que Benet XVI rescata de la Centessimus annus i que reprodueix en la seva carta encíclica Caritas in veritate  podrien servir de guia per a revisar els errors comesos, per a baixar del ruc si tenim la idea que la crisi econòmica és només un accident passatger, per a no somniar en temps passats, suposadament millors i, sobretot, per a decidir-se a canviar algunes coses de la nostra vida ja des d'ara, canvis que caldria continuar mantenint  -i aquest és el gran repte- quan hi hagi una major estabilitat econòmica. Ambdós textos coincideixen a demanar d'adoptar un nou estil de vida: «El cristià ha d'aportar a la nostra societat un estil de vida sobri, solidari, amb una visió positiva del nostre poble, d'alegria que es comunica, de gratuïtat, de compromís i de participació en la vida associativa i política, i també de llibertat davant els nous ídols socials» (CPT n. 5). «És necessari un canvi efectiu de mentalitat que ens porti a adoptar nous estils de vida, "segons els quals la recerca de la veritat, de la bellesa i del bé, així com la comunió amb els altres homes per a un creixement comú siguin els elements que determinin les opcions del consum, dels estalvis i de les inversions"» (Caritas in veritate 51).

Convé, doncs, que sortim de la crisi econòmica purificats i no tornem a ensopegar amb les mateixes pedres. Per això, si sortir de la crisi econòmica com més aviat millor és important i un anhel ben legítim, encara ho és molt més preguntar-se cap on volem anar. Anem tots en un mateix vaixell i arribar a port no serà pas fàcil. De brúixola n'hi ha i novament la trobem en unes afinades paraules de Benet XVI: «El desenvolupament és impossible sense homes rectes, sense operadors econòmics i agents polítics que sentin fortament en la seva  consciència la crida al bé comú. Es necessita tant la preparació professional com la coherència moral» (Caritas in veritate 71). Qui sap si la cancellera i el president, el tàndem "Merkozy", hi estarien d'acord.

Joan Mir i Tubau